Conclusions al voltant de les Jornades sobre plurilingüisme

L’excel.lent aproximació, a més d’unes reflexions ben interessants, que Empar Barranco ens presenta sobre el plurilingüisme i el Portfolio, al voltant de l’ensenyament de llengües i de les actituds que per abordar aquesta matèria es poden adoptar, vull afegir unes consideracions que vaig escriure, a partir de l’encontre sobre plurilingüisme realitzat per la federació d’ensenyament de CCOO del PV en maig de 2009, on es van presentar i debatre alguns aspectes del marc teòric i també del desenvolupament pràctic que s’està portant a terme en diferents punts de l’estat espanyol, tant per a situacions de bilingüisme, com per a contextos d’aprenentatge en plurilingüisme.

Arran d’aquestes jornades, i de les actuacions incoherents de la Conselleria d’Educació per introduir una educació plurilingüe (Educació per a la Ciutadania), així com per a desenvolupar i donar suport a l’educació bilingüe, volem insistir en algunes de les idees exposades en les jornades i subratllar aspectes essencials de l’ensenyament plurilingüe.

Bilingüisme
Respecte dels Programes d’Educació Bilingüe, cal destacar els efectes positius, tant pel que fa a la recuperació de l’idioma minoritzat, com pel que afecta a l’adquisició de competències i desenvolupament cognitiu en l’alumnat escolaritzat. De les avaluacions realitzades per diferents organismes de control (avaluacions PISA, estudis especialitzats…) al voltant de les capacitats desenvolupades per l’alumnat en els models d’immersió lingüística, destaca (en contrast amb els alumnes en sistemes monolingües) una major competència en el coneixement de l’idioma majoritari i una major capacitat de simbolització, que l’alumnat escolaritzat en una sola llengua vehicular; a banda d’aconseguir els beneficis propis de qui aprén una llengua més.

D’altra banda, i depenent de com es faça, pot ser un instrument d’integració social: tant per a persones desfavorides sòcioculturalment, com per a col•lectius nouvinguts, especialment si es creen els mecanismes socials d’integració, i per tant, els llaços afectius amb l’idioma minoritzat.

No obstant les bondats dels programes bilingües, es detecten diversos problemes: els uns derivats de les directrius polítiques en el desenvolupament d’aquestos, d’altres derivats de la concentració de la diversitat en les aules públiques, o també derivats de la pèrdua de vitalitat del valencià i del prestigi creixent dels idiomes estrangers, especialment l’anglés.

Plurilingüisme
Pel que fa al plurilingüisme, podem convenir que l’ensenyament d’una tercera llengua de forma intensa sembla ser necessari i un repte en un món sense fronteres, i a més a més, una demanda social creixent.

Però no sols això, la introducció del plurilingüisme ha vingut estimulada pel Portfolio Europeu de les Llengües i del Consell d’Europa, organització intergovernamental que promou la identitat cultural europea, i que està concebut per a afermar quatre objectius polítics de l’entitat: preservar la diversitat lingüística, promoure la tolerància lingüística i cultural, fomentar el plurilingüísme i assegurar l’educació democràtica de la ciutadania.

Com desenrotllar els programes plurilingües no sembla tenir secrets, quan la intenció és seriosa: Hi ha tot un marc teòric disponible i un ventall d’experiències pràctiques ja en marxa.

El desenvolupament del plurilingüisme s’ha de basar en el tractament integrat de les llengües (TIL), i en la integració de llengües i continguts. I la política educativa ha d’impulsar la formació docent en llengües i en didàctica de les llengües. I de cara a l’alumnat, ha de promoure situacions d’aprenentatge, permetent i afavorint tota classe d’ajudes, tant en el context escolar, com en l’extraescolar.

Mesures i recursos de recolzament als plans de bilingüisme o plurilingüisme

Per il•lustrar les ajudes que l’administració pot proporcionar, cal esmentar l’exemple de la comunitat andalusa:

La formació del professorat passa per una primera etapa de formació lingüistica docent, anomenat any zero, en què el programa no s’aplica; la creació d’una coordinació del programa; la reducció horària per a la coordinació i el professorat que participa en el programa; una dotació específica en tecnologies de la informació i la comunicació; selecció i dotació d’auxiliars de conversa; els cursos d’actualització lingüística dins i fora del centre (CAL i Escoles d’Idiomes); llicències per estudis per aprenentatge d’idiomes; places d’immersió lingüística en convocatòries d’oposicions, convenis amb universitats sobre temes de llengües i de didàctica.
Quant a l’alumnat, se’ls ofereix intercanvis, estatges i campaments d’estiu pel millorar el coneixement de l’idioma; polítiques reals no discriminatòries (tot el centre en immersió lingüistica, i tots els centres d’una mateixa localitat) i no segregatives. En resum, tot un ventall de situacions que afavorisquen el domini de l’idioma.

Com a anècdota, afegir que el pressupost dels campaments d’estiu andalusos 2009 són equivalents al pressupost total de la Conselleria Valenciana per al seu pla de plurilingüisme del curs 2009-10. De part de l’Administració educativa no pot faltar la planificació, el rigor i la sinceritat en les actuacions.

Empar Busó i Belenguer

Anuncios

Un pensamiento en “Conclusions al voltant de les Jornades sobre plurilingüisme

  1. Crec que és molt importar recordar els conceptes de bilingüisme i plurilingüisme com tant bé ho fas en la teua reflexió amb dades molt interessants. Cal reflexionar sobre el tema per que la tendència és a anar cap a una societat plurilingüe i si el camí no és el correcte, les conseqüències en moltes de nostres aules serà una major desigualtat entre els alumnes que poden dominar fins a tres llengües i altres que malament s’expressen en una. El camí que porta la Conselleria (i sembla mentida donats els exemples que ja tenen, com el d’Andalusia) és el de crear guetos plurilingües que segurament coincidiran amb les diferències socials i culturals de les famílies dels alumnes, com de fet ha aconseguit amb els seus plans de bilingüisme. És molt trist, però tot sembla que es reduïsca a problemes pressupostaris.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s