Els nostres principis

Educar és atendre i desenvolupar totes les dimensions de la persona, tant des de l’àmbit escolar,  com des de l’àmbit familiar o personal, tenint en consideració les circumstàncies i els ritmes peculiars.  Moltes vegades,  tendim a confondre el concepte d’educació amb el d’ensenyança,  tenint el primer una dimensió tan àmplia que engloba completament al segon.  En tot ésser humà existeixen en potència capacitats, que es poden desenvolupar, a través d’una estimulació ambiental, en diferents ambients educatius, poble, barri, família, escola… Tots els ambients en els quals viu un xiquet o xiqueta tenen intencionalitat educativa en major o menor mesura.

1. Entenem l’educació com a un servei públic, essent aquest el marc necessari per al compliment de la seva finalitat. L’escola és l’únic ambient educatiu on la intencionalitat educativa és explícita i on es poden sistematitzar i controlar els diferents estímuls i situacions vivencials.

2. L’escola s’ha de conformar com a comunitat de referència per a la societat, manifestant-se en tot moment democràtica, crítica i transformadora. L’educació asèptica i sense contingut ideològic no existeix, sense que això signifique adoctrinament. L’educador necessita partir d’un marc referencial en valors i tipus de societat, en el qual basar la seua labor educativa. Hem d’aconseguir una escola laica, que fomente l’esperit crític en un clima de llibertat i respecte  i una educació que potencie el respecte de totes les creences i opinions, excepte d’aquelles que suposen totalitarisme i exclusió d’altres. Una escola justa i solidària defensora  i atenta  amb prioritat del dèbil i del què més necessitats presente.

3. És imprescindible crear una escola connectada amb la realitat, permeable a allò que esdevé en la societat i alhora compromesa amb la transformació i progrés social.  Els centres han d’estar oberts a la societat on estiguen ubicats, convertint-se en un element dinamitzador a nivell cultural del seu entorn.

4. L’Educador ha de manifestar el seu compromís amb la seva tasca, entenent-la com la principal eina de construcció social i de exemple dels valors de la igualtat, la justícia i el progrés.

5. És necessari:

. Treballar per la constant renovació educativa des de les diverses propostes històriques de la pedagogia.

. Que el professorat mantinga una actitud d’interès i empatia cap a les persones amb què desenrotlla la seua labor educativa, la qual cosa es donarà si el seu treball és vocacional, no el producte de frustracions en altres modalitats professionals. Hem de  fugir de les connotacions negatives de funcionari docent com son les relatives a l`horari còmode o les funcions rígides i delimitades.

.Que els professors, en general, mestres i treballadors de l’ensenyament, mantinguen una col·laboració estreta amb les famílies i s’involucrem en la major mesura possible en l’entorn on treballen.

. Treballar tant els aspectes curriculars com els convivencials amb una metodologia basada en el diàleg, el respecte i la responsabilitat.

6. En l’educació hem de concedir el protagonisme a l’alumne i per tant tota la comunitat educativa ha d’oferir tots els esforços i recursos necessaris per assolir un aprenentatge el més satisfactori possible. Hem de fomentar la participació de tots: alumnes, professors, famílies i entitats del seu entorn immediat.

7. S’han de consolidar les millors condicions possibles tant materials com intel·lectuals per a l’òptim desenvolupament de la tasca educativa, així com els recursos necessaris  per a aplicar i adaptar-se als canvis de la normativa en educació. També hem de tractar d’aconseguir les condicions per a mantenir els centres oberts de manera que s’utilitzen de mode responsable i efectiu al servici de la comunitat.

8.– No renunciem a l’assoliment dels objectius òptims en tot l’alumnat. Hem de reconèixer la diversitat però buscar alhora la màxima integració i igualtat d’oportunitats.

9.– La recerca d’una convivència adequada ha d’impregnar totes les instàncies de l’educació doncs s’ha d’entendre com un procés constant.

10. Ha de donar-se una imprescindible coordinació de totes les instàncies que intervenen en l’educació amb la finalitat d’aprofitar tots les possibilitats d’assolir l’escola que volem. Els pares i mares hauran d’exercir la seua paternitat i  maternitat responsable, sense delegar les seues funcions en els mitjans de comunicació i els professors. Les famílies hauran de comptar amb el suport  i diàleg constant dels mestres i professionals de l’educació, per a esmenar els dèficits de formació que com a educadors puguen presentar.

11.– Hem de buscar la configuració d’una voluntat col·lectiva que permeta la reforma i creació de la legislació necessària per garantir el compliment de les finalitats de l’educació. Desitjaríem que els canvis de legislació educativa siguen fruit d’un ampli consens a nivell de totes les forces polítiques que ens representen, i que per a la seua elaboració compten amb un procés de participació de la comunitat educativa.

Anuncios